SUITE URBANA (2012)

Vicens Martín: guitarres, sintetitzador de guitarra.

Gabriel Amargant: saxo tenor, saxo soprano, clarinet.

Alejandro Di Costanzo: piano, Rhodes.

Ramón Ángel Rey: bateria, percussió.

Miquel Àngel Cordero: contrabaix.

Featuring Névoa a EL PASSEIG

“El guitarrista català traça un recorregut per un dia en la vida de la gran ciutat. El trànsit, les obres, la passejada al vespre… Així fins a 12 episodis que funcionen millor com més s’allunyen dels codis del jazz per emmirallar-se en l’esperit naïf i somiador de l’ona laietana”.

Roger Roca, El Periódico, 13 juliol 2012

“A banda de ser l’ànima de l’Original Jazz Orquestra, Vicens Martín és també un reputat guitarrista i compositor, capaç d’escriure una llarga suite, que interpreta amb grans jazzmans de les noves fornades –Gabriel Amargant, Alejandro di Costanzo, Miquel Àngel Cordero i Ramón Ángel Rey – i la fadista Névoa. Lluny de qualsevol cabòria intel·lectual, Martín opta per evocar els sons i les sensacions d’una gran ciutat. Ho fa mitjançant una paleta rítmica i estètica d’allò més diversa. En tot moment cal destacar els arranjaments de la peça, gairebé orquestrals tot i ser una formació de cinc, i els solos, d’alçada per part de tots els músics que participen al projecte.”

Martí Farré, revista Jaç, nº42

Avui en dia tot va molt de presa, és curt i ràpid; el twitter ens limita a un centenar de lletres les nostres reflexions, ens falta temps per gaudir d’un llibre, fer una trucada a un amic; i en el cas de la música, molts la utilitzen de fons i acompanyament a altres activitats o escolten la música al youtube amb pèssima qualitat.

La música de la Suite Urbana està a les antípodes d’aquesta corrent de simplificar el valor de la música. La Suite Urbana, per a una plena comprensió, exigeix al oient escoltar-la de principi a final per entendre la narració. La Suite Urbana és un relat, un conte. Igual que un llibre el llegim sencer i no anem saltant capítols o mirant uns pocs fragments, la Suite Urbana demana escoltar-la sencera amb l’ordre de temes donat. Només així es pot valorar artística i emocionalment cadascun dels temes i les relacions entre ells.

Això trenca paradigmes actuals sobre l’ús de la música i recupera la tradició de la música clàssica d’escoltar sencera, per exemple, una simfonia o una sonata, o recupera conceptes narratius de bona part de la música moderna dels anys 70’ i 80’.

La Suite Urbana és la història imaginària d’una persona en una gran ciutat imaginària. És la banda sonora a la seva activitat diària. Es desperta, esmorza, agafa el cotxe, va a la feina, descansa després de dinar, visita un museu, juga al parc amb els nens i passeja amb el seu/seva company/companya, surt de festa a la nit, i finalment acaba el dia anant a dormir.

Tot el que jo he fet és transformar en música com aquesta activitat, en la meva experiència personal, m’impacta cada dia a Barcelona com la meva ciutat de referència. Cada persona al escoltar la música podrà transportar-se a la ciutat, real o imaginària, que desitgi.

Un disc amb aquest concepte també necessitava un disseny especial, creatiu i artístic. D’això s’ha encarregat l’Andrés Pino  i la gent de Conjunto Vacío. L’objectiu és què la persona que compri el disc no s’emporti únicament la música, a la que ja tindrà accés per via digital, sinó que també s’emporti un valor afegit en un disseny i unes fotografies que també són artístiques. El CD és per si mateix una obra d’art i les fotografies ajuden a la narració de la música.

Al disc es convida al oient a conviure amb un personatge imaginari un dia qualsevol de la seva vida a la ciutat. I a partir de la música es deixa que el oient imagini la seva pròpia ciutat a partir de la seva pròpia vivència.

Temes

1. El Somni
2. El Despertar
3. El Trànsit
4. Les Obres
5. El Treball
6. El Repòs
7. El Gran Museu
8. Els Nens
9. El Passeig (veu: Névoa)
10. La Festa
11. A Dormir

RECORDS (2003)

Vicens Martín: guitarres

Martín Ventura: piano

Miquel Àngel Cordero: contrabaix

Xavier Maureta: bateria

 

A través de la poesia

Per la poesia i a través de la poesia, per i a traves de la música, l’ànima entreveu els esplendors situats darrera la tomba; i quan un poema exquisit ens porta les llàgrimes als ulls, aquestes llàgrimes no són pas la prova d’un excés de gaudi, ans el testimoni d’una melangia irritada, d’una postulació dels nervis, d’una naturalesa exiliada dins l’imperfecte que voldria apoderar-se immediatament, en aquesta mateixa terra, d’un paradís revelat.

                                                Charles Baudelaire                                             

Théophile Gautier

Aquest guitarrista barceloní s’estrena amb un treball de temperatura acollidora i íntima, amb pulsacions que evoquen la precisió de Pat Metheny i la subtilesa de Bill Frisell. Composicions delicades i poètiques, de distàncies curtes i amb regust de diari personal, que deixen un rastre de desemparament sentimental, compostes per ell mateix i dos dels seus col·laboradors. Més enllà de la tècnica.

Jordi Bianciotto (El Periódico 16 de gener del 2004)

El guitarrista Vicens Martín és elprotagonista de Records, un noutítol de la discogràfica del Tallerde Músics. Amb un quartet que combina l’experiència del arxipremiat el 2003 XaviMaureta, la solidesa de M.A.Cordero i la joventut de Martí Ventura, Martín proposa un disc conceptual que, sota la forma d’un jazz assequible, explora terrenys harmònics d’allò més interessants i complexos. El guitarrista, que no amaga la seva admiració per Metheny ni a l’hora de plantejar els temes ni en la cerca d’un so propi, es deixa aconsellar pels seus companys d’aventura en cada tema.

Ferran Esteve (AVUI 17 de març de 2004)

 Temes

1. Yass Mine
2. Records
3. Nisa
4. Bolero de mitjanit
5. Dansa de mitjanit
6. A través de la poesia
7. Natalia
8. Recordant a Mompou
9. Aire fresc
10. La lluna s’amaga sota el llençol
11. Tagamanent
12. Medley (A través de la poesia-La lluna s’amaga sota el llençol-Nisa)